1. |
L'Arrel
05:22
|
|||
|
Cau rosada d'un llorer
i em mulla la cara.
Obro els ulls per primer cop
d'ençà la batalla.
I no veig la llum
Sense rumb ni direcció
com no m'he de perdre.
No podré trobar un camí sense penitència.
I no veig la llum.
Ara sento l'aire humit
i escolto la pluja,
em queden quatre sentits
que han de ser d'ajuda.
I no veig la llum.
El tacte d'aquesta arrel
del llorer que em guarda
m'acompanya fins el riu
que m'ha de dur a casa.
I no veig la llum.
No veig la llum.
|
||||
2. |
||||
|
Si tan sols poguessis veure't com et veuen els meus ulls per un segon, entendries perquè penso que si no ets al meu costat s'apaga el Món.
Perquè tu ets la meva llum i el meu color;
que les formes no ho són tant si no intueixo el teu contorn.
Si arribessis a escoltar-te com et sento jo quan rius amb mi i amb tot, ja sabries perquè afirmo que si no omples tu el silenci jo estic sord.
Que tu ets la meva cançó i ets els meus sons; que amb la teva melodia omples el temps i omples racons.
I és així com vull que ens tinguin, com una obra d'art i assaig. Convertir-nos en herois d'un curtmetratge nouvelle vague. Fer immortals les nostres gestes a una peça musical. I inspirar tots els poetes que vinguin d'ara endavant.
Ja fa un temps que no m'espanta la distància que em separa del teu cos. Però si em deixes escollir-ho buscaré una part de tu on fer el meu fort.
I seràs el meu refugi, el meu consol. I seràs niu d'on la vida brotarà de tu i dels dos.
Els anys poden anar venint que aquí els espero sense angoixa i sense por. Que si hi ha una cosa certa és que el que sento per nosaltres és tan fort
que serem dos esperits en un sol cos que s'enfrontarà al futur amb la tenacitat d'un boig.
I és així com vull que ens tinguin, com una obra d'art i assaig. Convertir-nos en herois d'un curtmetratge nouvelle vague. Fer immortals les nostres gestes a una peça musical. I inspirar tots els poetes que vinguin d'ara endavant.
Fer l'encara més difícil a un trapezi al Circ del Sol. Volar com especialistes a un rodatge car d'acció. Omplir línies de novel·les de grandíssims escriptors. Ser els caps del cartell que anuncia un romanç en tecnicolor.
|
||||
3. |
Salt mortal
03:16
|
|||
|
Quin serà el nostre últim salt mortal per acabar?
Quin el mal que no es podrà compensar si és massa tard?
Cent mil batalles sense guanyar, quan tothom perd llavors lluitar és en va.
Tantes ferides, tants cops i talls; no hi ha remeis que curin tots els mals.
Deixo les armes, l'escut i el casc; deixo les pors, l'angoxa i l'ansietat.
D'aquesta guerra me n'he cansat. Només em queda per donar la Pau.
Si ha de ser el nostre últim salt mortal, fem-lo ben alt.
Que un instant pugui ser l'eternitat i els dos volant.
|
||||
4. |
Cançó cínica
03:39
|
|||
|
És deliciós i m'encanta quan em colpeges amb la teva indiferència quan em sento malament, és tan plaent.
M'agrada tant que m'espanta que no em cedeixis la paraula i facis el que has de fer. No vull res més que equivocar-me en tot moment.
Potser per això avui et sorprendrà aquesta mostra d'honestedat, al demanar-te mil disculpes i afirmar amb rotunditat que no sé què és que tinc al cos, però em puja com una picor. I fes-me cas que no sóc jo, déu ser el cinisme que s'ha fet amb el control, i que em domina i que em fa dir-te que potser aquest cop, doncs no, que no has de ser la guanyadora de totes les discusions; que va sent hora que assumeixis el pes d'algunes accions. Però no ho dic jo, no.
Que és deliciós i m'encanta quan em colpeges amb la teva indiferència quan em sento malament, és tan plaent.
M'agrada tant que m'espanta que no em cedeixis la paraula i facis el que has de fer. No vull res més que equivocar-me en tot moment.
|
||||
Molina de Puig Barcelona, Spain
Molina de Puig, que ja havia estat la veu de grups com La Mala Fi i Tartana, presenta un projecte més intimista en què es
recull l'esperit de la música d'autor pròpia del país amb sons sintetitzats de vocació contemporània.
Versos que dibuixen escenes costumistes sobre una guitarra i remors sonores.
... more
If you like Molina de Puig, you may also like:
The Stillness of the Sea
by I Am Your Autopilot
Breezy, easy going, '60s-flavored psyche pop and folk with the occasional curveball splash of quirky electronics.
go to album
featured on Bandcamp Radio Mar 26, 2024
go to album
Introspective, homespun folk tunes from John Donne that feel informed by the sugary bleakness of '80s and '90s indie pop.
go to album
PuSHING THE PuLL DOoR
by Tom Houston
Tom Houston swings between heartfelt folk and quirky slice-of-life spoken word, augmented with electronics, on his latest LP.
go to album
The tender UK psych folk on “Continuum” explores motherhood through song.
go to album
Little Anchor
by Bev Lee Harling
The first solo release in over a decade from Bev Lee Harling is a personal travelogue filled with euphoric compositions.
go to album
In Our Nature (Album)
by José González
featured on Bandcamp Radio Sep 21, 2021
go to album
